Els tallers familiars com a espai de convivència i participació al centre obert Capicua

Durant les meves practiques curriculars al centre obert Capicua he tingut l’oportunitat de participar en diversos tallers familiars. Aquestes activitats han estat dissenyades i implementades per les educadores socials i la integradora social del centre, i jo hi he format part en el seu desenvolupament, fet  que m’ha permès viure-les de manera propera i enriquidora.

Concretament, he pogut participar en tres tallers familiars adreçats als dos grups amb els quals treballo els dimecres: el grup de petits (4 a 7 anys) i el grup de grans (de 9 a 12 anys). El primer taller va consistir en l’elaboració de panellets amb motiu de la Castanyada; el segon, a finals de novembre, va ser un bingo de la tardor; i el tercer va ser un taller nadalenc en què les famílies van crear un marc decoratiu i es van poder fer una fotografia amb l’escenografia elaborada prèviament pels adolescents del centre obert Capicua.

Aquests tallers tenen com a objectiu principal compartir una activitat lúdica en família, afavorint espais de trobada entre pares, mares, altres familiars i fills, mitjançant tallers de cuina, manualitats o dinàmiques conjuntes. Alhora, permeten conèixer les famílies del centre obert, crear vincles de confiança i oferir un espai d’acolliment i convivència entre infants, famílies i professionals. En aquest sentit, es promou el treball amb les famílies com a element clau per a potenciar una criança positiva, reforçar el vincle familiar i fomentar la participació activa de les famílies en la vida del centre, tot promovent valors de respecte i diversitat.

Des d’una mirada psicopedagògica sociocomunitària, aquests espais resulten especialment rellevants, ja que faciliten la comunicació i el diàleg entre famílies i professionals. Tal com assenyala Rodríguez-Triana (2018), el diàleg és una pràctica educativa essencial la qual ens permet establir relacions harmòniques entre pares/mares, fills i institucions educatives amb un objectiu comú: millorar la qualitat del procés educatiu, sobrepassant l’àmbit estrictament individual. Els tallers familiars del centre obert Capicua es configuren com un espai privilegiat per aquest diàleg, on es poden compartir inquietuds, dificultats i progressos en el desenvolupament dels infants.

A més, aquestes activitats s’emmarquen dins del treball en xarxa i la coordinació comunitària. Roehrig (2018) destaca la importància del treball comunitari i del contacte estret entre professionals i famílies, partint de les seves pròpies demandes. Així mateix Spoth i Redmond (2000) subratllen la necessitat d’utilitzar estratègies que facilitin l’accés i incentivïn la participació activa de les famílies. Els tallers familiars responen a aquets plantejaments, ja que ofereixen un espai informal, proper i accessible que convida les famílies a participar sense pressió ni prejudicis.

Personalment, la participació en aquests tallers m’ha permès conèixer millor les famílies del centre obert i observar les dinàmiques familiars que es donen en un context diferent del quotidià. He pogut veure els infants en altres relacions, més còmodes i segurs, mostrant il·lusió quan els seus familiars participen al centre i comparteixen amb ells/elles les activitats que formen part del seu dia a dia. Aquestes situacions aporten una informació molt valuosa per comprendre millor el context vital de cada infant i detectar possibles necessitats o línies d’intervenció futures.

Així bé, considero que aquests espais estableixen una base sòlida per a la construcció d’una relació de confiança entre famílies i professionals, afavorint un clima de col·laboració que repercuteix directament en el benestar dels infants.

Referències bibliogràfiques

Rodríguez-Triana, Z. (2018). Qué y cómo se enseña y aprende en la familia. Un asunto de interés para la escuela. evista Latinoamericana de Estudios Educativos, 14(2), 132- 157. https://www.redalyc.org/jatsRepo/1341/134157078007/html/index.html

Roehrigh, C. (2018). Protocolo de implantación rigurosa: un elemento esencial en la implementación del SFP en Francia. En Orte, C. y Ballester L. (Eds.), Intervenciones efectivas en prevención familiar de drogas (pp. 49-64). Octaedro.

Spoth, R. L., y Redmond, C. (2000). Research on family engagement in preventive interventions: Toward improved use of scientific findings in primary prevention practice. Journal of Primary Prevention, 21(2), 267–284.

Entrada similar

Deixa un comentari