M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Al llarg de la implementació del pla d’intervenció al centre obert, s’ha fet especialment evident la importància de la gestió emocional com a element clau per al benestar dels infants, les relacions entre iguals i el seu correcte desenvolupament personal i social. Les diferents sessions han permès observar com les emocions són presents de manera constant en el dia a dia del centre i com la manera de gestionar-les influeix directament en la convivència i el clima grupal.

En aquest context, les activitats centrades en les emocions han anat més enllà de simples exercicis educatius, esdevenint autèntiques oportunitats perquè els infants desenvolupin una consciència emocional que els acompanyarà al llarg de la seva vida. Tal com destaca Cassà (2005), treballar de manera sistemàtica el reconeixement i la gestió de les emocions des d’edats primerenques permet assentar les bases d’un desenvolupament saludable i equilibrat, preparant els infants per afrontar els reptes futurs amb més confiança.

Durant el desenvolupament de les activitats, els conflictes han esdevingut una oportunitat d’aprenentatge. Lluny de ser entesos com un obstacle, han permès posar en pràctica les dinàmiques i estratègies treballades al llarg de la intervenció, facilitant que els infants poguessin aplicar els recursos de gestió emocional en situacions reals.

D’aquesta manera, les activitats proposades han ofert espais per reconèixer les pròpies emocions i avançar cap a la comprensió que aquestes són necessàries i han d’aparèixer, però que cal aprendre a gestionar-les de manera adequada. Durant aquest procés, i al llarg de la meva estància en les pràctiques, s’ha posat de manifest que no tots els infants disposen del mateix nivell d’habilitats emocionals. Així mateix, alguns s’han mostrat molt participatius i motivats, mentre que d’altres han evidenciat certa resistència a participar o a implicar-se en les dinàmiques. Aquesta resistència no s’ha entès com una limitació de la intervenció, sinó com una font d’informació rellevant que permet repensar les estratègies utilitzades i explorar noves formes de motivar i incloure tots els infants.

Un altre aspecte destacable que ha aparegut al llarg de la intervenció és que el desenvolupament de la regulació emocional no depèn únicament de l’infant, sinó que es construeix a través de la interacció amb la família, els iguals i els adults de referència del centre. Aquests agents contribueixen a configurar la manera com les emocions es manifesten i s’expressen, així com les estratègies que s’utilitzen per gestionar-les de forma respectuosa i segura segons cada situació. Tal com assenyalen Gross i Muñoz (1995), la presència de respostes desadaptatives per part dels adults pot dificultar que els infants desenvolupin estratègies adequades de regulació emocional, fet que reforça la importància de la coherència educativa i el modelatge positiu.

Una altre dificultat observada ha estat el llenguatge i l’expressió escrita, especialment a l’hora de posar paraules al que senten. Tot i això, aquesta limitació no ha estat un impediment pel desenvolupament de les activitats, sinó que ha mostrat la necessitat de treballar aquestes habilitats de manera transversal i progressiva. La dificultat per verbalitzar les emocions és esperable en aquestes edats, però esdevé un aspecte clau a treballar per afavorir, a llarg termini, una millor competència emocional.

D’aquesta manera, la intervenció ha evidenciat la necessitat de donar continuïtat al treball de la gestió emocional dins del centre. Tot i la bona predisposició i la participació dels infants, s’observa que encara presenten dificultats per identificar i expressar les emocions, fet que reforça que l’educació emocional ha de ser un procés sostingut en el temps i integrat de manera transversal en les dinàmiques quotidianes del centre.